Programa de prevenció i abordatge de l’obesitat infantil
Descripció de la política pública. El Programa de prevenció i abordatge de l’obesitat infantil a Catalunya (POICAT) és una estratègia d’enfocament comunitari que té com a objectiu final reduir la prevalença d’obesitat infantil a mitjà termini a través de millorar-ne la prevenció i l’abordatge. El programa combina intervencions en la comunitat per generar entorns promotors de salut, que inclouen el treball amb entitats del barri, escoles, comerços, ens locals i altres recursos comunitaris, amb la intervenció individual i l’acompanyament a l’infant i la família des dels centres de salut. El programa també contempla accions de capacitació i formació per als professionals dels centres de salut en àrees com l’estigma de pas i l’abordatge intercultural de l’obesitat. Actualment el POICAT s’ha començat a desplegar a 36 àrees bàsiques de salut (ABS) a través dels corresponents equips d’atenció primària (EAP). Descripció de l’avaluació. L'avaluació inclou: l’avaluació de la implementació del programa amb la corresponent anàlisi de viabilitat i, si escau, una avaluació d’impacte el 2027. L’objectiu és doble: identificar facilitadors, obstacles i resistències que han determinat el grau d’implementació del POICAT als diferents territoris i centres d’atenció primària i quantificar el seu efecte a l’hora d’aconseguir els resultats esperats. Donat que el POICAT és un programa “temporal”, que s’ha implementat només a 36 ABSS s’espera que l’avaluació serveixi per aportar evidències que ajudin a prendre decisions sobre la seva continuïtat i que puguin informar el seu disseny en cas d’escalar-se a tot el territori. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Secretaria de Salut Pública Període de l’avaluació. 2025-2027.
Accés públic a la desfibril·lació
Descripció de la política pública. Les aturades cardíaques extra-hospitalàries (ACEH) són una de les principals causes de mortalitat i discapacitat a nivell mundial. La utilització d’un desfibril·lador extern automàtic (DEA) en els moments immediatament posteriors a l’aturada milloren considerablement la probabilitat de supervivència i l’estat neurològic a l’alta hospitalària. Per això, l’estratègia principal aplicada arreu del món per lluitar contra les ACEH ha estat la instal·lació de DEAs en llocs públics per tal que puguin ser utilitzats pels vianants quan es produeix una aturada. Tot i les esperances depositades, però, l’evidència acumulada mostra que l’estratègia ha estat molt poc efectiva i eficient perquè, tal i com s’ha desplegat la intervenció, existeixen molts factors que fan que la probabilitat d’utilitzar un DEA en el cas d’una ACEH sigui molt petita. Igual que en molts països arreu del món, Catalunya també lluita contra les ACEH a través d’un sistema d’accés públic a la desfibril·lació. Descripció de l’avaluació. Amb l’objectiu final d’oferir recomanacions que millorin l’efectivitat i l’eficiència del programa d’accés públic a la desfibril·lació existent a Catalunya, l’avaluació inclou dues fases. Primerament, en base a l’evidència existent, es construeix la Teoria del Canvi de la intervenció, i es fa una avaluació de la implementació, per a comprovar si la intervenció s’ajusta a la Teoria del Canvi i per a identificar barreres i facilitadors a la seva implementació. En segon lloc s’analitzarà la viabilitat de realitzar una avaluació econòmica de la intervenció. L’anàlisi de viabilitat analitzarà si es necessari realitzar una avaluació d’impacte de la intervenció per tal d’estimar paràmetres necessaris per a la realització de l’avaluació econòmica. En última instància, l’avaluació econòmica proporcionarà una mesura clara i fàcil d’interpretar sobre l’eficiència de la intervenció, la qual serà d’ajuda per a la presa de decisions sobre la intervenció. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Direcció General de Planificació en Salut. Subdirecció General de Planificació Sanitària. Servei del Pla de Salut. Període de l’avaluació. 2025-2026.
Impost sobre begudes ensucrades envasades
Descripció de la política pública. L’Impost sobre begudes ensucrades envasades (IBEE) és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya establert l’1 de maig de 2017, que grava les begudes ensucrades envasades amb l’objectiu de promoure hàbits de consum més saludables en la població. La mesura recull les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i pretén reduir l’impacte sobre la salut dels efectes associats al consum elevat de sucre, com l’obesitat, la diabetis i altres malalties metabòliques. Arrel d’una petició del Parlament, la Secretaria d’Hisenda ha demanat a Ivàlua actualitzar l’avaluació sobre l’eficiència de l’impost que es va fer l’any 2019. Descripció de l’avaluació. Es preveu realitzar una avaluació de la implementació i l’impacte de l’impost sobre les begudes ensucrades que abordi, de manera seqüencial, quatre dimensions clau. En primer lloc, s’analitzarà l’impacte de l’impost sobre la reformulació dels productes, tot examinant si les empreses han reduït el contingut de sucre per evitar o minimitzar l’impost i si aquestes reformulacions responen a decisions planificades o bé a ajustos puntuals als llindars fiscals. En segon lloc, s’avaluarà la transmissió efectiva de l’impost als preus finals, per comprovar si continua repercutint-se al consumidor, condició necessària per generar l’efecte incentiu previst. En tercer lloc, s’actualitzarà l’anàlisi de l’impacte sobre el consum, estimant novament l’efecte de l’impost sobre el volum venut amb dades del període 2017–2024 per determinar si l’impacte inicial s’ha mantingut, reduït o intensificat. Finalment, s’explorarà l’impacte sobre la salut, analitzant si la reducció del consum o la reformulació dels productes s’ha traduït en millores observables en indicadors com l’obesitat o l’índex de massa corporal (IMC). Totes les anàlisis previstes restaran condicionades a la seva viabilitat tècnica i a la identificació d’efectes significatius en les fases prèvies. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Finances. Direcció General de Pressupostos. Període de l’avaluació. 2026.