Descripció de la política pública. L’envelliment de la població de Catalunya acompanyat d’un increment de la cronicitat, la fragilitat i la multimorbiditat de la població adulta, està posant en qüestió la capacitat dels sistemes d’atenció actuals per atendre les necessitats de la població, especialment en sistemes d’atenció que estan altament fragmentats. Davant d’aquesta problemàtica, l’atenció integrada social i sanitària esdevé una intervenció prometedora per tal de millorar la qualitat de l’atenció, la salut de les persones usuàries i la satisfacció de les persones usuàries i treballadores, alhora que hauria de permetre optimitzar la utilització de recursos sanitaris i socials. A Catalunya s’està apostant de forma decidida per aquest nou model d’atenció, i des de fa uns anys s’està desplegant el model d’atenció integrada social i sanitària amb quatre línies estratègiques prioritàries: l’atenció integrada a l’entorn domiciliari, l’atenció integrada a la salut mental, l’atenció integrada a les residències de gent gran i els sistemes d’informació integrats. Descripció de l’avaluació. El projecte consisteix en una avaluació del model d’atenció integrada a les residències de gent gran que el Departament de Salut i el Departament de Drets Socials i Inclusió van començar a implementar el 2024 a Catalunya. L’avaluació consta de tres parts. En primer lloc, es construirà la Teoria del Canvi de la intervenció, la qual proporcionarà el marc teòric sobre que guiarà les altres parts de l’avaluació. En segon lloc, es farà una avaluació de la implementació, la qual mesurarà el grau d’implementació i identificarà obstacles i facilitadors al desplegament, permetent oferir recomanacions sobre quins aspectes es poden millorar per tal de facilitar que les pràctiques d’integració efectives es puguin desenvolupar amb facilitat. En tercer lloc, es farà una avaluació d’impacte emprant mètodes d’estimació quasiexperimentals, la qual estimarà l’impacte de la implementació del model en la salut de les persones i en la utilització de recursos. En conjunt, l’avaluació permetrà generar evidència que ajudi en la presa de decisions a l’hora de seguir implementant el model d’atenció integrada a les residències de gent gran a Catalunya. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials i Inclusió. Secretaria d’Afers Socials i Inclusió. Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat. Període de l’avaluació. 2025-2026. Pluriennal

Descripció de la política pública. L'objecte d'avaluació és el Marc d'Acció per a l'abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025, que delimita les sis línies estratègiques d’actuació per orientar les actuacions de la Generalitat per la prevenció i l’atenció a les persones sense llar. L'objectiu final és que les persones en situació de sensellarisme puguin desenvolupar un projecte de vida digne mitjançant accions de prevenció, apoderament i acompanyament personalitzat. L’avaluació també analitza tres instruments principals: 1) Gestores de casos, que són comitès interterritorials de nova creació pensats per a la derivació i presa col·lectiva de decisions per donar atenció personalitzada a casos complexos de persones sense llar que no troben sortida a nivell local; 2) Projectes mancomunats, que són models de cooperació entre municipis i comarques per coordinar l'atenció a les persones sense llar; i 3) dues subvencions experimentals per a entitats del tercer sector (línies 1.1.1 i 1.6.2), que financen pisos de suport especialitzat i projectes d'atenció diürna per a casos d’alta complexitat. Descripció de l’avaluació. L'avaluació estudiarà la implementació i governança dels instruments citats del Marc d'Acció per a l'abordatge del sensellarisme a Catalunya durant els seus primers anys d'aplicació. Inclourà quatre components principals: l'elaboració d'una Teoria del Canvi del Marc d'Acció mitjançant sessions participatives; l'anàlisi de la implementació de les gestores de casos; l'estudi dels projectes mancomunats de cooperació entre municipis; i l'avaluació de la implementació de dues línies de subvencions experimentals (pisos de suport i atenció diürna). Aquesta última també analitzarà la governança dels pisos de suport subvencionats i la cooperació entre les entitats i l’administració pública en la gestió dels pisos. Aquesta avaluació ha rebut fons del PROAVA. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials i Inclusió. Secretaria d’Afers socials i Inclusió. Direcció General de Serveis Socials i Inclusió. Departament d’Economia i Finances. Direcció General de Pressupostos. Període de l’avaluació. 2025-2026. Pluriennal

Descripció de la política pública. El model de reconeixement i atenció a la dependència és fonamental per garantir que les persones amb necessitats accedeixin als serveis als quals tenen dret. El sistema de copagament determina la quota que paga l'usuari per accedir als serveis, especialment rellevant en residències per a gent gran (83,4% d'iniciativa privada), permetent un finançament mixt públic-privat. El càlcul del copagament depèn de la capacitat econòmica de les persones usuàries segons requisits i exempcions sobre renda, patrimoni i situació personal. El Departament ha sol·licitat una avaluació per revisar aquest sistema, obtenir una visió global del seu desplegament i avaluar com els criteris utilitzats afecten la progressivitat o regressivitat del finançament. Addicionalment, a Catalunya el temps mig des de la resolució de grau de dependència fins a l’atorgament de la prestació o copagament (incloent el PIA) és de 258 dies, lluny dels 180 dies establerts per llei, amb 73.838 persones a l'espera el 2023. El Departament ha sol·licitat l’assessorament d’Ivàlua a l’Equip de Transformació Operativa del servei amb l’objectiu d’identificar fallades d'implementació, bones pràctiques per agilitzar el procés i oportunitats de reforma del procés d'assignació dels copagaments i prestacions econòmiques. Descripció de l’avaluació. Ivàlua avaluarà el disseny i la implementació del sistema de cofinançament de tres serveis (residències, centres de dia i PEV d'ajuda al domicili), amb especial èmfasi en residències. L'avaluació inclou: (1) descripció del desplegament actual; (2) identificació de fonts de regressivitat analitzant exempcions i topalls; i (3) simulació de diferents escenaris de reforma de topalls i exempcions per analitzar el seu impacte en la regressivitat i la distribució del copagament per perfils d'usuari. D'altra banda, en el marc d’un assessorament al Departament s’inclourà l’avaluació de l'eficiència del procés de càlcul, examinant la rapidesa operativa en totes les fases (adquisició d'informació, còmput i seguiment), la incidència real de les exempcions i bonificacions i les diferents fonts d’ineficiències i errors en el procés. Finalment es compararan els resultats per identificar punts forts, dèbils i crítics, amb l'objectiu de proposar recomanacions que permetin millorar el disseny i l'execució del procés i, en conseqüència, reduir el temps de resolució. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials i Inclusió. Secretaria d’Afers socials i inclusió. Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat. Període de l’avaluació. 2025-2026. Pluriennal

Descripció de la política pública. Les polítiques actives d'ocupació (PAO) estan dissenyades per promoure la inserció laboral de persones en situació d’atur, especialment aquelles que afronten obstacles addicionals, com l'atur de llarga durada, la manca d'experiència laboral en el cas dels joves, o les persones amb discapacitats. A Catalunya aquestes polítiques inclouen un ampli ventall d’actuacions amb impactes i costos molt diferents. En aquest context el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha demanat a Ivàlua posar en relació els impactes de les PAO amb els seus costos per tal de generar evidència que ajudi a la presa de decisions. Descripció de l’avaluació. El projecte consisteix en una avaluació econòmica del programa d’ajuts a la contractació de persones joves en situació d’atur del SOC, del qual es va fer una avaluació de la implementació i de l’impacte que ha finalitzat el 2025. Es farà una revisió de literatura a nivell internacional d’estudis previs que hagin analitzat l’eficiència de polítiques actives d’ocupació, per tal de sintetitzar l’evidència existent sobre l’eficiència de les PAO. Per altra banda, s’aplicarà la metodologia de l’Anàlisi Cost Benefici per a estimar l’eficiència dels ajuts a la contractació implementats pel SOC, i els resultat d’aquest anàlisi es posaran en relació a l’evidència existent. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball. Secretaria de Treball. Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Període de l’avaluació. 2024-2026.

Descripció de la política pública. A Catalunya només una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual té feina, i la gran majoria de les que treballen ho fan en els centres especials de treball (CET), cobrant generalment el salari mínim interprofessional. Aquests centres protegits tenen un objectiu productiu —com qualsevol altra empresa—, però la seva funció és principalment social, perquè són un mitjà d’integració per a unes persones que —en les condicions actuals de funcionament del mercat laboral i de l’anomenada LISMI (la Llei General de Discapacitat, actualment sota reforma)— difícilment s’inseririen en una empresa ordinària. L’any 2023, hi havia 200 CET inscrits al registre oficial de Catalunya, amb una plantilla total de 29.589 persones. Una part del salari d’aquestes persones l’assumeix el Departament d’Empresa i Treball, la qual cosa suposa una partida econòmica important. En un marc de revisió dels models d’atenció a la discapacitat i donada aquesta rellevància econòmica la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme planteja a Ivàlua avaluar el funcionament dels CET. Descripció de l’avaluació. Ivàlua planteja la realització d’una avaluació de la implementació per valorar no només el funcionament dels CET i els factors determinants d’aquest funcionament, sinó també l’encaix entre la seva població diana i població usuària, i la seva coherència amb la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball. Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme. Període de l’avaluació. 2026

Descripció de la política pública. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius, formada per 14 ateneus repartits arreu del territori, és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya des de l’any 2016 en el marc del Programa aracoop. El seu objectiu principal és fomentar la generació d’ocupació mitjançant la creació de cooperatives i societats laborals. Els Ateneus Cooperatius es conceben com a espais de trobada, coordinació, aprenentatge, debat, cooperació i transformació social, basats en uns principis compartits: justícia social, democràcia directa, deliberativa i participativa, decreixement i sostenibilitat, equitat i solidaritat. Estan formats per entitats de naturalesa diversa, com ara ens locals, cooperatives, societats laborals, associacions o fundacions amb experiència i capacitat de desenvolupament de projectes d’aquesta naturalesa, així com agrupacions sense personalitat jurídica. Descripció de l’avaluació. Es proposa una avaluació de la implementació amb una doble finalitat. D’una banda, reflexionar sobre els indicadors de resultat que permeten valorar el funcionament dels Ateneus Cooperatius. De l’altra, identificar els factors d’implementació que expliquen les diferències de funcionament entre els 14 ateneus que composen la xarxa. L’objectiu final és generar coneixement útil que contribueixi a millorar la presa de decisions per part de la Direcció General. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball. Secretaria de treball. Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme. Període de l’avaluació. 2026

Descripció de la política pública. El Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (PNAV) 2018-2025 ha estat l’instrument estratègic de referència en l’àmbit del foment i el suport a l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya durant els darrers anys. Impulsat per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials i Inclusió, aquest pla ha guiat les polítiques públiques en aquest àmbit amb una visió transversal, participativa i compromesa amb el reconeixement i l’enfortiment del teixit associatiu i la participació ciutadana. Amb la finalització del seu període de vigència, s’obre una etapa de revisió crítica dels objectius assolits, d’avaluació del seu desplegament i de replantejament dels reptes emergents en matèria de participació social, transformació comunitària i voluntariat. En aquest context, a finals de 2025 la Direcció General va encarregar a Ivàlua un assessorament per valorar l’avaluabilitat del Pla que finalitzat i orientar el disseny del nou pla. Descripció de l’assessorament. L’equip d’Ivàlua revisarà la documentació disponible sobre el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (PNAV) 2018-2025 i, a partir de sessions de treball periòdiques, acompanyarà l’equip de la Subdirecció d’Acció Comunitària, Associacionisme i Voluntariat, per tal que el nou Pla tingui un caràcter més estratègic i el seguiment que se’n faci pugui servir per informar la presa de decisions. Institució que finança. Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials i Inclusió. Direcció General d’Acció Cívica i Innovació Social. Subdirecció General d’Acció Comunitària, Associacionisme i Voluntariat. Període de l’assessorament. 2025-2026